Primers anys i educació
Estela Gonzalez nasqué a la ciutat de Barcelona l’any 1994. La seva família està composta per la seva mare Maria, el seu pare Francisco i la seva germana gran, Jessica.
Es va llicenciar en Biomedicina per la Universitat de Barcelona (UB), i després d’acabar la carrera, va fer un màster en biologia del càncer al ‘Imperial College’ de Londres.
Vida laboral
FUNCIONAMENT DEL SEU TREBALL ACTUAL
El seu camp de treball és l’oncologia, és a dir, la biologia del càncer. Ara mateix és estudiant de doctorat (i tot i que al portar el nom “estudiant” no ho sembli, realment és una professió en investigació). Porta quatre mesos des que va començar.
Concretament, com a estudiant de doctorat, el seu objectiu és entendre més en detall com s’inicia el càncer de pulmó. Es coneixen molts factors que poden augmentar el risc de patir-ne, com ara factors genètics o substàncies químiques del tabac o contaminants, però tot i això encara no saben exactament què fan aquests factors al pulmó perquè les cèl·lules comencin a créixer i formin un tumor. Com a conseqüència de no saber com són els inicis, el diagnòstic precoç és molt ineficient i la major part dels pacients es diagnostiquen en etapes avançades de la malaltia. Això fa que l’èxit del tractament sigui menor i la taxa de mortalitat, més elevada. Amb la idea d’entendre millor els inicis i millorar el diagnòstic, durant el seu dia a dia el que fa és dissenyar i fer experiments amb cèl·lules de càncer de pulmó i mostres de pacients per entendre els mecanismes pels quals s’han tornat malignes. També fa servir ratolins que pateixen càncer de pulmó perquè faciliten molta informació i els poden ajudar a entendre moltes coses que només amb cèl·lules o mostres no podrien. Després recull tots els resultats, els analitza i els discuteix amb el seu supervisor i la resta de l’equip del laboratori. El seu objectiu és arribar a publicar aquests resultats a una revista científica, no només per contribuir al coneixement de la comunitat en general, sinó també perquè els seus descobriments sumin i arribin a alguna companyia que tingui els calers necessaris per desenvolupar nous mètodes de diagnòstics en humans i per fi arribar a la clínica, i així poder contribuir en disminuir la mortalitat dels pacients amb càncer de pulmó.
ALTRES EXPERIÈNCIES EN EL MÓN LABORAL
Abans de treballar en investigació sobre teixits de càncer de pulmó per descobrir com acabar amb els efectes que el formen, ha treballat de mestre. També, ha estat treballant a molts laboratoris d’investigació per agafar experiència, en concret a Londres, Cambridge, Munich i Barcelona.
RECORREGUT
Per una banda, a ella li sembla que sí que ha estat una miqueta complicat, sobretot tenint en compte la falta de calers a Espanya en el món de la biomedicina. Això vol dir que, a part d’haver de pagar les taxes de la universitat i per tant treballar a mitja jornada com a professora o cambrera, va haver de treballar durant moltes hores a laboratoris de manera gratuïta amb l’objectiu d’aprendre bé la professió i guanyar experiència. Va passar també molts estius fent estades a laboratoris sense cap remuneració, i de vegades, quan veia els seus companys gaudint de les vacances, se li feia molt difícil. Però d’altra banda, la passió que l’Estela sentia per la biomedicina ho compensava. Va començar a fer la seva primera estada d’estiu a Alemanya, i aquesta vegada, amb un cop de sort va obtenir una beca. Durant la carrera en va fer 4 més en total, i tot i que va suposar un gran esforç, sobretot tenint en compte que estudiava a temps complet a la universitat i treballava a temps parcial, l’esforç i l’experiència va resultar en un premi que va rebre per poder estudiar un màster a Londres. Aquest màster, junt amb les pràctiques que va haver de fer a centres molt punters a la ciutat, va acabar donant-li el reconeixement que necessitava per obtenir una beca de doctorat molt prestigiosa a Cambridge.
- “Mirant enrere, no ha estat gens fàcil, però tots els mèrits que he anat aconseguint s’han construït uns sobre els altres, així que d’alguna manera de vegades em fa l’efecte que ‘tot ha anat rodat!’.” - Deia l’Estela.
Àmbit personal
OPINIÓ SOBRE LA DONA EN ÀMBITS TIC
L’Estela realment creu que respecte a dècades (i segles) anteriors, el paper de la dona ha millorat molt. Diu que abans les ciències eren gairebé exclusivament dels homes, i ara, el percentatge de dones que es graduen en ciències de la vida a la universitat és molt més gran que el dels homes. - “Al meu laboratori, per exemple, som el 75%!” - Tot i així, ella creu que cal dir que tristament als alts càrrecs en ciència encara no ha arribat la igualtat. Diu que els homes continuen sent majoria en professions com catedràtic a la universitat, doctor, director de departament o líder de grup d’investigació.
Ens explicava com feia poc va llegir el cas d’en Ben Barres, un científic que va néixer dona i va fer el trànsit quan ja tenia més de 30 anys. Tot i ser un estudiant brillant, va patir moltes discriminacions per ser dona i ell mateix explicava que la manera en què és tractat i respectat ha canviat dràsticament des que va canviar de gènere, i ell mateix deia que el fet de ser home li ha facilitat arribar a tenir els càrrecs que tenia com a científic.
- “Tot i que personalment mai he patit res semblant, si que m’he adonat d’aquesta desigualtat i hauríem de fer-ne quelcom per canviar-ho!” -
Amb tot, l’Estela creu que es podria millorar. Diu que actualment ja ha quedat més que demostrat que una dona pot fer la mateixa feina que un home i ser igual d’exitosa. Tristament, però, creu que un dels principals problemes amb la dona a la ciència és la càrrega familiar. El món de la ciència és molt i molt intens i requereix moltíssim temps i esforç, i d’alguna manera la dona és la que té menys avantatges degut a la pressió social i laboral per la família. Ha sentit molts casos en què una parella de científics han tingut nens, i la dona ha deixat la feina per fer-se’n càrrec. Per què? És que el pare no pot fer-ho? Idealment, s’hauria de trobar un balanç que permetés compaginar la vida familiar sense problemes, i fomentar la igualtat en aquest sentit, per exemple, donant permisos de baixes de maternitat i paternitat igual de llargs. També deia que s’hauria de promoure i motivar el creixement professional de la dona en la carrera científica i intentar, durant els pròxims anys, arribar a tenir al menys un 50% de dones com a professores d’universitat, directores de departaments i d’instituts d’investigació i líders de laboratoris, i demostrar a la resta de dones que sí que és possible.
DE CARA AL FUTUR...
A l’Estela de petita li agradava tot, des de les llengües, passant per la història i la plàstica fins a les ciències naturals. Quan li preguntaven què volia ser de gran, de vegades deia professora, d’altres advocada, i d’altres, policia. Quan tenia 12 anys, el seu avi va morir de càncer de pulmó, i va ser a partir d’aquell moment, que va començar a parar més atenció a la biologia i, més tard, centrar-se en l’àmbit de la biomedicina.
- “Els meus professors de biologia van ser un gran impuls en el meu interès, i quan va arribar el moment de decidir entre medicina i biomedicina, vaig triar la segona perquè mai m’han agradat els hospitals!” -
Avui dia, mirant cap al futur, li agradaria poder combinar el que fa en el seu treball amb la part més propera als pacients. Li agradaria molt provar de treballar en assaigs clínics per veure la cara més aplicable de la investigació biomèdica i sentir que la seva feina es tradueix més ràpidament en el benestar dels pacients.
VALORACIÓ PROJECTE WISIBILÍZALAS
Ella creu que aquest projecte és el primer pas. És a dir, tot i que amb el pas del temps, la societat ha evolucionat la seva manera de pensar i actuar, i encara que, avui dia el masclisme en comparació amb els temps passats s'ha reduït, ella opina que en cara es fa present i això ha de canviar. Si més no, la manca de presència de dones en aquests àmbits laborals pot ser no és tan per masclisme sinó per un motiu d'interès, ja que la majoria de nenes veuen aquests treballs com avorrits i adjectius d'aquest estil, causant una manca de la plantilla de treballadors del sexe femení, i està bé que es vulgui posar remei davant d'aquesta situació. Per això valora aquest projecte de forma de forma positiva.
CREENCES
L’Estela creu que és important ajudar a les noves generacions de noies a interessar-se per l'àmbit científic i tecnològic.
Creu que és essencial motivar una generació futura on la ciència estigui tant en mans d’homes com de dones de manera igualitària.
- “Durant la història de la humanitat s’han perdut molts talents i moltes oportunitats simplement perquè no es motivava, o no es permetia, que la dona estudiés ciència. Però la realitat és que nosaltres podem aportar moltíssim, no només a nivell biomèdic, sinó també robòtic, aeronàutic i matemàtic! I les noies d’avui en dia han d’entendre que el progrés científic ens necessita.”
EL SEU MISSATGE DE CARA A LES PERSONES DEL SEXE FEMENÍ QUE ES VOLEN DEDICAR A PROFESSIONS D’AQUESTS ÀMBITS ÉS...
“Els diria que lluitin pels seus somnis sabent que realment no existeixen límits per nosaltres. Que podeu arribar tan lluny com desitgeu sempre i quan hi treballeu amb esforç i ganes. I que si veieu alguna situació de desigualtat de gènere, sigui quina sigui la situació, denuncieu-ho i lluiteu per canviar-ho! El talent no entén de sexe, així que a per totes!”
Va rebre un premi anomenat II Beca IELTS España per al màster de Londres que només es dóna una a tota Espanya.
https://www.britishcouncil.es/sobre.../estela-gonzalez-gualda-II-beca-IELTS-españa
Enllaços externs
https://www.youtube.com/watch?v=u_S0yLSTtzQ
https://www.researchgate.net/profile/Estela_Gonzalez_Gualda
Estela González
Estela González és una estudaint d'oncologia de 24 anys que ha treballat en investigació sobre teixits de càncer de pulmó per descobrir com acabar amb els efectes que el formen. També, ha estat treballant a molts laboratoris d’investigació per agafar experiència, en concret a Londres, Cambridge, Munich i Barcelona. Paral·lelament ha treballat de mestre. Per la seva bona feina, va rebre el premi d'una beca per al màster de Londres que només es dóna una vegada en Espanya.
Biografia
Bibliografia
Reconeixements
